Com publicar programari lliure si treballeu en una universitat

Al Moviment per al Programari Lliure creiem que els usuaris haurien de tenir la llibertat de modificar i distribuir el programari que utilitzen. L'adjectiu «lliure» de l'expressió «programari lliure» fa referència a la llibertat: significa que els usuaris tenen la llibertat d'executar, modificar i distribuir el programari. El programari lliure contribueix al coneixement humà; el programari privatiu no. Les universitats haurien de promoure l'ús de programari lliure com a aportació al coneixement humà, de la mateixa manera que haurien d'animar els científics i els estudiants a publicar les seves obres.

Malauradament, molts administradors de les universitats mostren una actitud de cobdícia envers el programari (i la ciència): consideren els programes com una font d'ingressos, i no com a aportacions al coneixement humà. Els desenvolupadors de programari lliure han hagut de conviure amb aquesta tendència durant gairebé vint anys.

Quan vaig començar a desenvolupar el sistema operatiu GNU el 1984, el primer pas va ser deixar la meva feina al MIT. Ho vaig fer precisament perquè l'oficina de llicències del MIT no pogués interferir en la publicació del sistema GNU com a programari lliure. Havia plantejat una estratègia per oferir els programes GNU sota una llicència que garantís que totes les versions modificades també fossin programari lliure, estratègia que vaig desenvolupar a la Llicència Pública General de GNU, i no volia haver de suplicar a l'administració del MIT que em permetés aplicar-la.

Amb el anys, sovint molts universitaris s'han adreçat a la Free Software Foundation per assessorar-se sobre com convèncer els administradors que només veuen en el programari un producte per vendre. Un bon mètode, aplicable fins i tot a projectes amb finançament específic, és basar la vostra feina en un programa ja existent publicat sota la Llicència Pública General de GNU. Després podreu dir als administradors: «Només podem publicar la versió modificada sota la Llicència Pública General de GNU; si no, infringiríem el copyright». Un cop esvaït dels seus ulls el símbol del dòlar, en general permetran publicar-la com a programari lliure.

També podeu demanar ajuda al patrocinador financer del projecte. Quan un equip de la Universitat de Nova York va desenvolupar el compilador GNU Ada amb fons procedents de les Forces Aèries dels Estats Units, el contracte especificava que calia fer donació del codi resultant a la Free Software Foundation. Negocieu primer l'acord amb el patrocinador i després mostreu educadament a l'administració de la universitat que aquest tema no es pot tornar a negociar. S'estimaran més tenir un contracte per desenvolupar programari lliure que cap contracte, de manera que probablement ho acceptaran.

En tot cas, plantegeu la qüestió aviat, abans que el programa estigui mig acabat. En aquest punt, la universitat encara us necessita, o sigui que podeu jugar fort: digueu a l'administració que acabareu el programa i el deixareu operatiu només si accepten per escrit publicar-lo com a programari lliure (i sota la llicència de programari lliure que hàgiu triat). Si no, només hi treballareu el suficient per escriure un article sobre el programa i mai no fareu una versió suficientment bona com per publicar-la. Quan els administradors sàpiguen que les seves opcions són tenir un paquet de programari lliure que doni prestigi a la universitat o no res, en general triaran la primera opció.

La FSF pot a vegades convèncer la vostra universitat d'acceptar la Llicència Pública General de GNU, o la versió 3 de la GPL. Si no podeu fer-ho sols, doneu-nos l'oportunitat d'ajudar. Envieu un missatge a licensing@fsf.org, i poseu “urgent” al camp «Assumpte».

No totes les universitats tenen polítiques cobejoses. La Universitat de Texas té una política que fa molt simple publicar el programari que s'hi desenvolupa com a programari lliure sota la Llicència Pública General del GNU. Tant la Univates, al Brasil, com l'Indian Institute of Information Technology de Hyberabad, a l'Índia, tenen polítiques a favor de la publicació de programari sota la Llicència Pública General. Si us guanyeu primer el suport del professorat, podeu arribar a implantar una política semblant a la vostra universitat. Presenteu el tema com una qüestió de principis: té la universitat la missió de fer avançar el coneixement humà, o el seu únic propòsit és perpetuar-se a si mateixa?

A l'hora de convèncer a la universitat, sempre ajuda tenir determinació i adoptar una perspectiva ètica, tal i com fem al Moviment per al Programari Lliure. Per tractar la gent de manera ètica, el programari ha de ser lliure (en el sentit de llibertat) per a tothom.

Molts desenvolupadors de programari lliure només al·leguen raons pràctiques: defensen que es permeti als altres compartir i modificar el programari com a mitjà per fer-lo potent i fiable. Si aquests valors us impulsen a desenvolupar programari lliure, benvinguts siguin, i gràcies per la vostra contribució. Però aquests valors no us donaran una base sòlida quan els administradors de la universitat us pressionin o temptin perquè convertiu el programa en privatiu.

Podran argumentar, per exemple, que «encara podríem fer-lo més potent i fiable amb els diners que en trauríem». Aquesta afirmació pot esdevenir o no certa amb el temps, però d'entrada és difícil de rebatre. Podrien suggerir una llicència per oferir còpies «gratuïtes i només per a ús acadèmic», fet que equivaldria a dir que el públic en general no mereix tenir llibertat, i argumentar que amb això s'obtindria la cooperació de la comunitat acadèmica, que (segons ells) és tot el que necessiteu.

Si partiu d'uns valors pragmàtics, és difícil plantejar bones raons per rebutjar aquestes propostes, però podreu rebatre-les si fonamenteu la vostra postura en valors ètics i polítics. Què hi ha de bo en fer un programa potent i fiable a costa de la llibertat dels usuaris? La llibertat no hauria d'estar present tant fora com dins del món acadèmic? Les respostes són òbvies si la llibertat i la comunitat es troben entre els vostres objectius. El programari lliure respecta la llibertat dels usuaris, mentre que el programari no lliure la nega.

Res no reforça tant la vostra determinació com saber que la llibertat de la comunitat depèn, en una instància, de vosaltres.

---