Aquesta traducció no reflecteix els canvis fets des de 2022-01-02 a l' original anglès.

Podeu donar un cop d'ull a aquests canvis. Vegeu la Guia de traducció per informar-vos sobre la coordinació i publicació de les traduccions d'aquest article.
Contacteu amb l'Equip de traducció per col·laborar en la traducció al català del web de GNU.

Per què no hauríeu d'utilitzar la Llicència Pública General Reduïda per a la vostra pròxima biblioteca

A la pàgina Com escollir una llicència per al vostre treball trobareu recomanacions generals sobre l'elecció d'una llicència per al vostre programa.

El Projecte GNU disposa de dos llicències per a biblioteques. Una és la Llicència Pública General Reduïda (LGPL); l'altra es la Llicència Pública General (GPL). Hi ha una gran diferència entre triar l'una o l'altra: la LGPL permet l'ús de la biblioteca en programes privatius; la GPL només permet utilitzar-la en programes lliures.

Determinar quina llicència es millor per a certa biblioteca es una qüestió d'estratègia, i depèn del detalls de la situació. Actualment, la major part del les llibreries de GNU estan cobertes per la LGPL; això significa que només estem seguint una de les dues estratègies, descuidant l'altra. Per això estem procurant que més biblioteques es publiquin sota la GPL ordinària.

Els desenvolupadors de programari privatiu tenen l'avantatge dels diners; els desenvolupadors de programari lliure necessiten obtenir avantatges d'altres desenvolupadors com ells. Utilitzar la GPL ordinària en una biblioteca dóna als programadors lliures un avantatge sobre els desenvolupadors de programari propietari: una biblioteca que ells poden utilitzar i els programadors propietaris no.

Però utilitzar la GPL ordinària no és un avantatge en totes les biblioteques. Hi ha raons que fan aconsellable l'ús de la LGPL en certs casos. El cas més habitual es dóna quan les prestacions de una biblioteca lliure ja estan disponibles per al programari propietari a través d'altres biblioteques. En aquest cas, la biblioteca no pot donar cap avantatge en particular al programari lliure, per la qual cosa és millor utilitzar la LGPL.

Per aquesta raó vàrem aplicar la LGPL a la biblioteca GNU C. Al cap i a la fi, hi ha un munt de biblioteques C; aplicar la GPL a la nostra hagués portat als desenvolupadors de programari propietari a utilitzar-ne una altra: cap problema per ells, cap avantatge per nosaltres.

Però quan una biblioteca té una funcionalitat única i destacada, com GNU Readline, llavors són figues d'un altre paner. La biblioteca Readline implementa l'edició i l'historial de dades introduïdes per programes interactius, i aquesta és una prestació que no es troba de manera general a qualsevol altra. Publicar-la sota la GPL i limitar els seu ús a programes lliures dóna a la nostra comunitat un impuls real. Actualment, com a mínim un aplicatiu és programari lliure perquè va ser necessari que ho fos per poder utilitzar Readline.

Si reunim una col·lecció de biblioteques potents cobertes per la GPL que no tinguin la seva equivalència en el programari privatiu, es disposarà d'una àmplia gamma de mòduls útils que serviran com a peces per a la construcció de nous programes lliures. Això serà un avantatge significatiu per al desenvolupament de més programari lliure, i alguns projectes decidiran esdevenir lliures per poder utilitzar aquestes biblioteques. És fàcil influir en els projectes universitaris; avui dia, veient com les companyies comencen a considerar fer programari lliure, es pot influir d'aquesta manera fins i tot en projectes comercials

Els desenvolupadors de programari propietari, procurant eliminar aquest important avantatge dels competidors lliures, intentaran convèncer els autors de no aportar biblioteques a la col·lecció coberta per la GPL. Poden, per exemple, apel·lar a l'ego, prometent-nos «més usuaris per aquesta biblioteca» si els permetem utilitzar el codi en productes de programari propietari. La popularitat és temptadora, i és fàcil que un desenvolupador de biblioteques trobi raonable la idea que augmentar la popularitat d'aquella biblioteca és el que la comunitat necessita per sobre de tot.

Però no hauríem de caure en aquestes temptacions, perquè podem aconseguir molt més si ens mantenim units. Nosaltres, els desenvolupadors de programari lliure, ens hem d'ajudar mútuament. Publicant biblioteques l'ús de les quals estigui només permès al programari lliure podem ajudar a altres paquets de programari lliure a superar les solucions propietàries. La totalitat del moviment pel programari lliure tindrà més popularitat, perquè el programari lliure en conjunt creixerà més que el dels competidors.